1-Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat al home que va pagar la nau corsària Mataronina. On està situat?
Si,A prop de la riera de Sant Simó, el Carrer Fèlix de Campllonch, el Carrer de Solis, i entre el carrer d'Antoni Campmany.
2-Busqueu quina es la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva provincia marítima?
Desde Mongat fins a Tossa de Mar
3-Situeu en una carta marítima la zona enomenada El Vell, on sembla que hi ha un vaixell enfonsat.
4-Resumeix en poques linies els fets del 1798
Els Anglesos van bloquejar els camins per on comercialitzaven els espanyols. Al no poder comercià, Mataró va passar a ser una ciutat molt pobre. Els més pobres es van unir per poder atacar els anglesos. Finalment els anglesso van perdre.
5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes. Il•lustreu-la amb una imatge:
• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió:
Aquesta nit, he rebut l'ordre d'anar a la platja a rescatar als supervivents de l’explosió. Al principi tenia molta por, però al final a valgut la pena:
En arribar allà, he trobat milers de cossos tirats al terra, morts. Vaig intentar mirar en davant, però els ulls se’m anaven al terra.
Quan vaig arribar on estaven els supervivents, estaven tots plorant i demanant ajuda. Primer, vam agafar els nens, Segon, vam agafar la gent gran, Tercer, vam agafar les dones, i per últim, Quart, vam agafar els homes.
Vam anar lo més ràpid possible a les infermeries perquè els curessin. Molts tenien cremades a bressos i cames, altres tenien ple de rascades, i molts els i van tenir que tallar alguna extremitat. Jo em vaig quedar fora, ja que no suportava veure a la gent sofrir.
Quan era fora, encara podia veure com les bombes destrossaven tot el que tocaven. De tant en quant sortia en mig de la batalla, corrents, en ple perill, veient com la gent moria davant dels meus ulls. Vaig atacar a uns quants soldats junt amb la meva tropa, planant-me de sang de tots aquells als que matava.
M’entres anava lluitant, també anava recollint als ferits, portant-los a llocs segurs i a les infermeries, ja plenes . Quan tot va acabar, la gent ens donava les gracies per haver-los salvat la vida. Jo em vaig anar a dormir molt feliç
per haver pogut ajudar a tota aquella gent.
Al en demà, em vaig despertar cansat i amb totes aquelles imatges en el meu cap. Em vaig vestir, per anar a buscar als meus companys, i anar a veure a tots aquells als qui havíem salvat.
N'hi havia alguns que ja sabien recuperat basant, que estaven millor, encara que d'altres seguien molt malament. Quant vaig arribar al final de las sala, em vaig trobar amb tot ple de nens als qui havíem salvat, amb dibuixos i flors per nosaltres.
En aquell moment no vaig pensar en tot el perill que havia passat la nit anterior, només en que si no existíssim nosaltres, els soldats, tota aquella gent hauria mort.
Andrea i Cristina L