4.Busqueu imatges de torres de guaita del maresme. N'hi ha cap a Mataró? Quantes n'hi ha a la comarca?
A Mataró hi ha 3, i al Maresme hi ha 46
Torre de Can patuel
Mataró
Torre de Can Tria
Mataró
Torre Can Nadal
Vilassar
Torre del Carrer Avall
Arenys de Mar
Torre del Carrer Ample
Arenys de Mar.
Torre de Mata
Mataró
Torre de Can Maians
Vilassar de Dalt.
Crèdit de Sintesi 2on ESO Grup 5. Andrea Linares·Clara Bellavista·Cristina Limas·Rosmery Sánchez·Lamine Tandian
martes, 14 de junio de 2011
PIRATES DEL MARESME (2)
1-Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat al home que va pagar la nau corsària Mataronina. On està situat?
Si,A prop de la riera de Sant Simó, el Carrer Fèlix de Campllonch, el Carrer de Solis, i entre el carrer d'Antoni Campmany.
2-Busqueu quina es la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva provincia marítima?
Desde Mongat fins a Tossa de Mar
3-Situeu en una carta marítima la zona enomenada El Vell, on sembla que hi ha un vaixell enfonsat.
4-Resumeix en poques linies els fets del 1798
Els Anglesos van bloquejar els camins per on comercialitzaven els espanyols. Al no poder comercià, Mataró va passar a ser una ciutat molt pobre. Els més pobres es van unir per poder atacar els anglesos. Finalment els anglesso van perdre.
5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes. Il•lustreu-la amb una imatge:
• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió:
Aquesta nit, he rebut l'ordre d'anar a la platja a rescatar als supervivents de l’explosió. Al principi tenia molta por, però al final a valgut la pena:
En arribar allà, he trobat milers de cossos tirats al terra, morts. Vaig intentar mirar en davant, però els ulls se’m anaven al terra.
Quan vaig arribar on estaven els supervivents, estaven tots plorant i demanant ajuda. Primer, vam agafar els nens, Segon, vam agafar la gent gran, Tercer, vam agafar les dones, i per últim, Quart, vam agafar els homes.
Vam anar lo més ràpid possible a les infermeries perquè els curessin. Molts tenien cremades a bressos i cames, altres tenien ple de rascades, i molts els i van tenir que tallar alguna extremitat. Jo em vaig quedar fora, ja que no suportava veure a la gent sofrir.
Quan era fora, encara podia veure com les bombes destrossaven tot el que tocaven. De tant en quant sortia en mig de la batalla, corrents, en ple perill, veient com la gent moria davant dels meus ulls. Vaig atacar a uns quants soldats junt amb la meva tropa, planant-me de sang de tots aquells als que matava.
M’entres anava lluitant, també anava recollint als ferits, portant-los a llocs segurs i a les infermeries, ja plenes . Quan tot va acabar, la gent ens donava les gracies per haver-los salvat la vida. Jo em vaig anar a dormir molt feliç
per haver pogut ajudar a tota aquella gent.
Al en demà, em vaig despertar cansat i amb totes aquelles imatges en el meu cap. Em vaig vestir, per anar a buscar als meus companys, i anar a veure a tots aquells als qui havíem salvat.
N'hi havia alguns que ja sabien recuperat basant, que estaven millor, encara que d'altres seguien molt malament. Quant vaig arribar al final de las sala, em vaig trobar amb tot ple de nens als qui havíem salvat, amb dibuixos i flors per nosaltres.
En aquell moment no vaig pensar en tot el perill que havia passat la nit anterior, només en que si no existíssim nosaltres, els soldats, tota aquella gent hauria mort.
Andrea i Cristina L
Si,A prop de la riera de Sant Simó, el Carrer Fèlix de Campllonch, el Carrer de Solis, i entre el carrer d'Antoni Campmany.
2-Busqueu quina es la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva provincia marítima?
Desde Mongat fins a Tossa de Mar
3-Situeu en una carta marítima la zona enomenada El Vell, on sembla que hi ha un vaixell enfonsat.
4-Resumeix en poques linies els fets del 1798
Els Anglesos van bloquejar els camins per on comercialitzaven els espanyols. Al no poder comercià, Mataró va passar a ser una ciutat molt pobre. Els més pobres es van unir per poder atacar els anglesos. Finalment els anglesso van perdre.
5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes. Il•lustreu-la amb una imatge:
• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió:
Aquesta nit, he rebut l'ordre d'anar a la platja a rescatar als supervivents de l’explosió. Al principi tenia molta por, però al final a valgut la pena:
En arribar allà, he trobat milers de cossos tirats al terra, morts. Vaig intentar mirar en davant, però els ulls se’m anaven al terra.
Quan vaig arribar on estaven els supervivents, estaven tots plorant i demanant ajuda. Primer, vam agafar els nens, Segon, vam agafar la gent gran, Tercer, vam agafar les dones, i per últim, Quart, vam agafar els homes.
Vam anar lo més ràpid possible a les infermeries perquè els curessin. Molts tenien cremades a bressos i cames, altres tenien ple de rascades, i molts els i van tenir que tallar alguna extremitat. Jo em vaig quedar fora, ja que no suportava veure a la gent sofrir.
Quan era fora, encara podia veure com les bombes destrossaven tot el que tocaven. De tant en quant sortia en mig de la batalla, corrents, en ple perill, veient com la gent moria davant dels meus ulls. Vaig atacar a uns quants soldats junt amb la meva tropa, planant-me de sang de tots aquells als que matava.
M’entres anava lluitant, també anava recollint als ferits, portant-los a llocs segurs i a les infermeries, ja plenes . Quan tot va acabar, la gent ens donava les gracies per haver-los salvat la vida. Jo em vaig anar a dormir molt feliç
per haver pogut ajudar a tota aquella gent.
Al en demà, em vaig despertar cansat i amb totes aquelles imatges en el meu cap. Em vaig vestir, per anar a buscar als meus companys, i anar a veure a tots aquells als qui havíem salvat.
N'hi havia alguns que ja sabien recuperat basant, que estaven millor, encara que d'altres seguien molt malament. Quant vaig arribar al final de las sala, em vaig trobar amb tot ple de nens als qui havíem salvat, amb dibuixos i flors per nosaltres.
En aquell moment no vaig pensar en tot el perill que havia passat la nit anterior, només en que si no existíssim nosaltres, els soldats, tota aquella gent hauria mort.
Andrea i Cristina L
BUSQUEU IMATGES DE LES ARME SQUE APAREIXEN CITADES ALTEXT PROCUREU QUE CORRESPONGUIN AL SEGLE XVIII.
2.Busqueu imatges de les armes que apareixen citades al text. Procureu que corresponguin al segle XVIII.
Canó
Torre de guaita
Ballestes
Aixades
Muralla
Fusells
Sabres
Trabucs
Canó
Torre de guaita
Ballestes
Aixades
Muralla
Fusells
Sabres
Trabucs
PIRATES DEL MARESME
1.Feu una llista amb les mesures d'antipirateria de l'època
·Muralles
·Torres de guaita
·Naus corsaries
·Guarnicions militars
·Bateries de defensa
·Aixades
·Ballestes
·Trabucs
·Fusells
·Sabres
·Bombes de mà
·Muralles
·Torres de guaita
·Naus corsaries
·Guarnicions militars
·Bateries de defensa
·Aixades
·Ballestes
·Trabucs
·Fusells
·Sabres
·Bombes de mà
domingo, 12 de junio de 2011
QUÈ EN SABEM DELS PIRATES?
-D'on eren?
Provenen de la Mediterrània, les illes Antilles i l'Oceà Índic.
-Com eren?
Perillosos, violents, molt competitius
-Què vol dir la paraula pirata?
Els que ataquen.
-Com vivien?
Vivien en els vaixells on navegaven
-Com es vestien?
Pantalons bombatxos, camisa ampla de colors vius, faixa o cinturó ample, turbant berber (fez) o mocador, gel•labes, botes o babutxes.
-Quines armes feien servir?
Els mosquets, els trabucs i els arcabussets els grans canons i altres de dimensions r reduïdes, com la colobrina o el falconet, mortals per a l'assalt i abordatge de navilis. Una altra arma de foc molt utilitzada en els abordatges pels pirates era la granada. L'arma blanca més utilitzada era l'espasa.
-Per a qui treballaven?
Per el capità del vaixell
ANDREA I CLARA
REDACCIÓ
Els pirates provenien de la Mediterrània, eren persones molt perilloses que feien el que fos per aconseguir tresors, eren tota una tripulació que vivien junts en el mateix vaixell, vestien una mica deixats, tenien diverses armes i treballaven per una sola persona. El nom de “pirata” ja els descrivia.
Provenen de la Mediterrània, les illes Antilles i l'Oceà Índic.
-Com eren?
Perillosos, violents, molt competitius
-Què vol dir la paraula pirata?
Els que ataquen.
-Com vivien?
Vivien en els vaixells on navegaven
-Com es vestien?
Pantalons bombatxos, camisa ampla de colors vius, faixa o cinturó ample, turbant berber (fez) o mocador, gel•labes, botes o babutxes.
-Quines armes feien servir?
Els mosquets, els trabucs i els arcabussets els grans canons i altres de dimensions r reduïdes, com la colobrina o el falconet, mortals per a l'assalt i abordatge de navilis. Una altra arma de foc molt utilitzada en els abordatges pels pirates era la granada. L'arma blanca més utilitzada era l'espasa.
-Per a qui treballaven?
Per el capità del vaixell
ANDREA I CLARA
REDACCIÓ
Els pirates provenien de la Mediterrània, eren persones molt perilloses que feien el que fos per aconseguir tresors, eren tota una tripulació que vivien junts en el mateix vaixell, vestien una mica deixats, tenien diverses armes i treballaven per una sola persona. El nom de “pirata” ja els descrivia.
HIMNE PIRATA! / CANCIÓN DEL PIRATA
http://www.youtube.com/watch?v=9LhfBHqmbtQ
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al•là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
ANDREA I CLARA
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
La luna en el mar rïela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Stambul:
«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.
Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.
Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.
En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.
Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.»
Entre tots
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al•là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
ANDREA I CLARA
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
La luna en el mar rïela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Stambul:
«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.
Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.
Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.
En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.
Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.»
Entre tots
HIMNE PIRATA DE PREMIÀ DE MAR
(Lletra: Toni Oró - música:Ferran Martínez)
Tremolen els valents, quan la bandera
oneja als quatre vents, solcant el mar.
No hi ha racó de món que no recordi
el nostre pas altiu a foc i sang.
L’infern és ple de brètols, com nosaltres!
Que bramen sense fi, aquesta cançó:
No hi ha destí més bèstia, no hi ha ofici més bo.
Pirates sense treva, pirates el millor!!!
Som pirates, ens agrada el que fem!
Som pirates, i no ens aturarem!
Som pirates, i ho cridarem ben fort.
Pirates a sang i foc!
Pirates fins a la mort!
ANDREA I CLARA
Tremolen els valents, quan la bandera
oneja als quatre vents, solcant el mar.
No hi ha racó de món que no recordi
el nostre pas altiu a foc i sang.
L’infern és ple de brètols, com nosaltres!
Que bramen sense fi, aquesta cançó:
No hi ha destí més bèstia, no hi ha ofici més bo.
Pirates sense treva, pirates el millor!!!
Som pirates, ens agrada el que fem!
Som pirates, i no ens aturarem!
Som pirates, i ho cridarem ben fort.
Pirates a sang i foc!
Pirates fins a la mort!
ANDREA I CLARA
Suscribirse a:
Entradas (Atom)














